Oposiciones de magisterio: educacion secundaria, especialidad filosofía
Oposiciones A Distancia de educación | | | | | | |  | Temario: | 1. La experiencia filosófica y sus formas: las concepciones de la filosofía. 2. La función de la filosofía en el conjunto de la cultura. La relación del saber filosófico con el saber científico y otros saberes. 3. La comunicación humana y el lenguaje: lenguaje natural y lenguajes formales. 4. Sentido y referencia. Teorías del significado. 5. De la Lógica clásica a la Lógica simbólica. 6. El cálculo de proposiciones y de predicados. 7. La lógica como sistema formal axiomático; los limites de los sistemas formales axiomáticos. 8. La verdad en las matemáticas y en las ciencias empíricas (sociales y naturales) 9. Naturaleza de las leyes, las teorías y los modelos científicos. El contexto de la justificación científica y el contexto del descubrimiento científico. 10. La construcción científica de la realidad, determinismo e indeterminismo; el postulado de la objetividad. 11. Conocimiento y lenguaje: el problema de los conceptos universales. 12. Los elementos a priori en el conocimiento. 13. Los límites del conocimiento humano y el problema de lo irracional. 14. La metafísica como problema. 15. Formación y sentido de la idea de ente. 16. Los primeros principios y su valor ontológico. 17. Las categorías y los diversos sistemas categoriales. 18. Los distintos planteamientos en torno al concepto de sustancia. Valoración crítica del principio de causalidad. 19. La realidad personal y el problema de la libertad. 20. El debate histórico en torno a la relación ente la fe y la razón. 21. Ontologismo, agnosticismo y ateísmo. 22. La reflexión filosófica sobre la belleza. 23. La evolución y sus implicaciones filosóficas. 24. La antropología como campo de estudio. Diversas concepciones de la antropología. 25. La antropogénesis: naturaleza y cultura 26. Las distintas concepciones de la Psicología como ciencia. 27. La actividad perceptiva y representativa en la persona humana. 28. El carácter simbólico del ser humano: pensamiento y lenguaje. El cognitivimo. 29. La motivación humana y la vida afectiva. 30. El aprendizaje y la conducta humana. 31. Las distintas concepciones de la sociología como ciencia 32. Origen y naturaleza de la sociedad. 33. Formas de organización política. 34. Fundamentos filosóficos del derecho y la justicia. 35. Conflicto y cambio social: factores y tipo. 36. El desarrollo de la técnica y sus implicaciones en la sociedad contemporánea. 37. Bases antropológicas de la conducta moral. 38. La génesis de los valores morales: naturaleza y convención. 39. El lenguaje moral. Forma y justificación de los juicios morales. 40. Bien y valor. 41. Étícas materiales y Éticas formales. 42. Etíca y política. 43. Principales problemas éticos en la actividad científica y técnica y en la convivencia social de nuestro tiempo. 44. Etica y derecho: los derechos humanos. 45. El estado de bienestar. Alienación y libertad en las sociedades tecnificadas. 46. La historia de la Filosofía como problema filosófico. 47. Los modelos de explicación racional en los presocráticos 48. El debate éticopolítico en Sócrates y los sofistas 49. La justicia en la Polis como objetivo de la filosofía de Platón 50. La naturaleza en Aristóteles 51. El desarrollo de la ciencia en el pensamiento helenístico 52. La síntesis escolástica de Santo Tomás de Aquino 53. El nominalismo y la ciencia del siglo XIV 54. La revolución científica. Galileo y Newton 55. El método cartesiano 56. El sujeto éticopolítico en Spinoza 57. Ciencia y conocimiento en Leibniz 58. El empirismo y las ciencias morales: Locke y Hume 59. El uso teórico de la razón en Kant 60. El uso práctico de la razón en Kant 61. La filosofía de Hegel: sujeto, sistema y estado 62. El positivismo y el avance científico del siglo XIX 63. La critica de Marx al capitalismo y su influjo en la historia del pensamiento occidental 64. Nietzsche y la crisis de la cultura occidental 65. La fenomenología de E. Husserl 66. Freud: el psicoanálisis como crítica de la cultura occidental 67. El problema del ser en Heidegger y en las filosofías de la existencia 68. L. Wittgenstein y B.Russel: La corriente analítica en la filosofía 69. Razón y sociedad en la escuela de Frankfurt y en K.R. Popper 70. Ortega y Gasset y la filosofía del exilio español 71. La filosofía de "fin de siglo" Hermenéutica y posmodernidad. Ocultar Ver temario completo | | | | | Convocatoria: | Abierta | | Plazo de matriculación: | Abierto | | Observaciones: | Els aspirants hauran de realitzar les dues parts en què se subdivideix la prova de la fase de l'oposició, així com cadascun dels exercicis de què es compon la segona part, excepte aquells aspirants que substitueixin la part 2.B per un informe que valori la seva competència professional El tribunal farà públics aquests anuncis en el local on s'estigui celebrant el procediment selectiu, com a mínim, amb catorze hores d'antelació a l'inici de l'actuació dels aspirants. 6.1.3 Desenvolupament i procediment. 6.2 Prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana pels aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola. Els aspirants que participin en el procediment selectiu i que no posseeixin la nacionalitat espanyola hauran d'acreditar el coneixement de la llengua castellana mitjançant la realització d'una prova en la qual es comprovarà que posseeixen un nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita en aquesta llengua. La prova consistirà en una redacció en castellà d'un mínim de dues-centes paraules i d'una conversa amb el tribunal, i serà qualificada d'apte o no apte; s'haurà d'obtenir la qualificació d'apte per passar a realitzar la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya i la fase d'oposició del procediment selectiu, Quedaran exempts de la realització de la prova prevista en aquesta base els aspirants que presentin fotocòpia compulsada d' alguns dels títols o certificats que s'indiquen a continuació: Diploma d'espanyol (nivell superior) que estableix el Reial decret 1137/2002, de 31 d'octubre (BOE núm. 268 de 8.11.2002), o certificació acadèmica que acrediti haver superat totes les proves dirigides a l'obtenció d'aquest. Certificat d'aptitud d'espanyol per a estranger expedit per les escoles oficials d'idiomes. Títol d e llicenciat en filologia hispànica o romànica. Certificació acadèmica en la qual consti que s'han realitzat a l'Estat espanyol tots els estudis conduents a l'obtenció de la titulació al·legada per l'ingrés al cos. Així mateix, quedaran exempts els aspirants que hagin superat o hagin estat declarats exempts en aquesta mateixa prova en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, convocades pel Departament d'Educació. En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relació d'aspirants exempts de la prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana. 6.3 Prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya, tant en l'expressió oral com en l'escrita. Pel que fa a l'expressió escrita, la prova consistirà en dues redaccions, cada una d'aquestes d'almenys dues-centes paraules, una redactada en llengua catalana i l'altra en llengua castellana. El tribunal proposarà quatre temes, dos en cada una de les llengües, bé d'actualitat, bé relacionats amb la pràctica docent o amb aspectes didàctics de l'especialitat corresponent. L'aspirant n'haurà de triar dos, un per a cada una de les redaccions. A més es formularan preguntes de llengua catalana i de llengua castellana amb la finalitat de comprovar la competència i el domini d'estructures morfosintàctiques i del lèxic per part dels aspirants. Per a la realització de la prova de les dues llengües, l'aspirant disposarà d'una hora pel que fa a l'expressió escrita i de trenta minuts per a l'expressió oral. Per a la valoració de l'expressió oral, els tribunals tindran en compte el nivell demostrat pels aspirants en la lectura de les dues redaccions. Així mateix, els aspirants exposaran de manera breu una qüestió plantejada pel tribunal o conversaran amb aquest. La part oral de la prova de las dues llengües es durà a terme immediatament després de la part escrita de la mateixa prova. Els aspirants que estan exempts de la realització de la part oral i escrita de la llengua catalana faran només la part corresponent a la llengua castellana: una redacció sobre un tema dels dos proposats pel tribunal i les preguntes formulades sobre morfosintaxis i lèxic, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua castellana. La redacció haurà de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la part oral de llengua castellana, els aspirants hauran de llegir la redacció en llengua castellana i disposaran de quinze minuts. Els aspirants que estan exempts de la realització de la part oral i escrita de llengua castellana faran només la part corresponent a la llengua catalana: una redacció sobre un tema de dos proposats pel tribunal i les preguntes formulades sobre morfosintaxis i lèxic, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua catalana. La redacció haurà de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la part oral de la llengua catalana, els aspirants hauran de llegir la redacció en llengua catalana i disposaran de quinze minuts. Les proves de llengua catalana i de llengua castellana seran lliurades als tribunals per la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu. 6.3.3 Exempts de la prova oral i escrita de llengua catalana. Quedaran exempts de la realització de la part oral i escrita de llengua catalana els aspirants que acreditin el coneixement oral i escrit de la llengua catalana de nivell equivalent o superior al certificat de suficiència de català (C) d'acord amb les correspondències establertes a l'Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC núm. 4168, de 6.7.2004), sobre els títols, diplomes i certificats de coneixement de català de la Secretaria de Política Lingüística i aquells que hagin superat o hagin estat declarats exempts de la prova oral i escrita de llengua catalana en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, convocades pel Departament d'Educació. A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sol·licitud de participació una fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent, llevat d'aquells casos en què aquesta informació consti en el registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. En aquest sentit, els aspirants que en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, entre els anys 1991 i 2006, ja van ser exempts de llengua catalana o aptes de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya no caldrà que acreditin el requisit d'exempció ja que aquesta informació consta al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. No obstant això, si l'aspirant autoritza al Departament d'Educació perquè sol·liciti, en el seu nom, el certificat o la comprovació que acrediti el compliment d'aquest requisit a la Direcció General de Política Lingüística o a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Departament d'Educació realitzarà aquesta gestió. Igualment quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua catalana els aspirants que, sent del cos de mestres, van accedir al cos esmentat mitjançant una convocatòria específica de places a la Comunitat Autònoma de Catalunya. També quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua catalana els aspirants que hagin accedit al cos de professors d'ensenyament secundari, cos de professors d'arts plàstiques i disseny, cos de professors d'escoles oficials d'idiomes, cos de professors tècnics de formació professional i cos de mestres de taller d'arts plàstiques i disseny, mitjançant una convocatòria específica de places a la Comunitat Autònoma de Catalunya realitzada a partir de l'any 1991. 6.3.4 Exempts de la prova oral i escrita de la llengua castellana. Quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua castellana els aspirants que puguin acreditar alguna de les següents titulacions expedides a l'Estat espanyol: una titulació universitària, el títol de batxillerat, el títol de tècnic especialista (FP2) o tècnic superior. També en quedaran exempts els aspirants que acreditin el diploma d'espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o el certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedits per les escoles oficials d'idiomes i aquells que hagin superat o hagin estat declarats exempts de la prova oral i escrita de llengua castellana en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya. A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sol·licitud de participació una fotocopia compulsada del document acreditatiu corresponent llevat d'aquells casos en què aquesta informació consti al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. En aquest sentit, els aspirants que en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, entre els anys 1991 i 2006, ja van ser exempts de llengua castellana o aptes de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya no caldrà que acreditin el requisit d'exempció ja que aquesta informació consta al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. Igualment, quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua castellana els aspirants que són funcionaris d'un cos docent de l'Estat espanyol. Els interessats, per acreditar-ho, adjuntaran a la sol·licitud de participació un fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent emès per un organisme competent d'alguna comunitat autònoma llevat d'aquells casos en què aquesta informació consti al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. 6.3.5 Publicació de les exempcions de la prova de llengües en les llistes d'admesos i exclosos. A la llista provisional d'admesos i exclosos es faran constar expressament els aspirants que reuneixen els requisits suficients del coneixement de la llengua catalana i de llengua castellana a l'efecte de l'exempció prevista en aquesta En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relació d'aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua catalana i de la relació d'aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua castellana. Els aspirants que hagin tingut la qualificació d'apte en la prova d'acreditació del coneixement de llengua castellana, per als que no posseeixin la nacionalitat espanyola, faran només la part oral i escrita de llengua catalana. Si estan exempts d'aquesta tindran la qualificació d'apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya. Els aspirants que estan exempts tant de la part oral i escrita de llengua catalana com de la part oral i escrita de llengua castellana tindran la qualificació d'apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya. 6.4 Fase d'oposició en els procediments selectius d'ingrés lliure i reserva per a aspirants amb disminucions. En la valoració d'aquesta fase el tribunal tindrà en compte la possessió dels coneixements específics de l'especialitat docent a la qual s'opta, la seva aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent, tot tenint en compte les pautes i criteris d'avaluació que s'han esmentat en la base. 6.4.1 Prova de la fase d'oposició. La fase d'oposició constarà d'una única prova estructurada en dues parts, que no tindran caràcter eliminatori. El tribunal només farà pública la nota final i global de la prova. La valoració dels coneixements específics de l'especialitat docent es durà a terme mitjançant la realització per part de l'aspirant, davant el tribunal, de la prova dividida en les parts següents, segons l'ordre que s'esmenta a continuació: 1. Part A. Tindrà per objecte la demostració de coneixements específics necessaris per impartir la docència. Consistirà en el desenvolupament, per escrit, d'un tema triat per l'aspirant d'entre un nombre de temes trets a l'atzar pel tribunal, proporcional al nombre total de temes del temari de cada especialitat atenent els següents criteris: a) En aquelles especialitats que tinguin un nombre no superior a 25 temes, s'haurà de triar d'entre tres temes. b) En aquelles especialitats que tinguin un nombre superior a 25 temes i inferior a 51 temes, s'haurà de triar d'entre quatre temes. c) En aquelles especialitats que tinguin un nombre superior a 50 temes, s'haurà de triar d'entre cinc temes. Per a la realització d'aquesta part A de la prova els aspirants disposaran de dues hores. Els tribunals convocaran als aspirants a la lectura pública davant el tribunal de la part A escrita de la prova en el moment que considerin oportú, abans de realitzar la part B de la prova. Aquesta primera part A es valorarà amb una qualificació de zero a deu punts, tot tenint en compte les pautes i criteris esmentats en la base 5.11, i tindrà un pes del 40% de la qualificació final i global de la prova. 2. Part B. Tindrà per objecte la comprovació de l'aptitud pedagògica de l'aspirant i el seu domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent. Consistirà en la presentació d'una programació didàctica i en la preparació i exposició oral d'una unitat didàctica. Per a l'avaluació d'aquesta segona part de la prova els tribunals tindran en compte les pautes i criteris esmentats en la base 5.11. En aquelles especialitats que incloguin habilitats instrumentals o tècniques, aquesta segona part inclourà un exercici de caràcter pràctic: música del cos de mestres, i dibuix, música i tecnologia del cos de professors d'ensenyament secundari. B.1) Presentació d'una programació didàctica. La programació didàctica inclourà la planificació del currículum d'una àrea o matèria relacionats amb l'especialitat per la qual es participa, en la qual s'hauran d'especificar els objectius, continguts, criteris d'avaluació i metodologia, així com l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Aquesta programació es correspondrà amb un curs escolar d'un dels nivells o etapes educatives en què el professorat de l'especialitat tingui atribuïda competència docent per a impartir-lo i la seva elaboració s'ajustarà al que es disposa a l'annex 3. En el cas dels aspirants a l'ingrés en el cos de professors d'ensenyament secundari, la programació podrà estar referida l'etapa de l'educació secundària obligatòria o al batxillerat. Els aspirants hauran de lliurar l'esmentada programació al tribunal en l'acte de presentació. Posteriorment aquesta programació es presentarà i defensarà davant del tribunal en el moment en què l'aspirant sigui convocat a l'efecte. En el moment de la defensa l'aspirant podrà utilitzar un exemplar de la programació aportat per ell mateix. Les programacions de les especialitats d'idiomes moderns és redactaran íntegrament en l'idioma corresponent. B.2) Preparació, exposició i, si s'escau, defensa d'una unitat didàctica. La preparació i exposició oral, davant el tribunal, d'una unitat didàctica, estarà relacionada amb la programació presentada per l'aspirant. L'aspirant triarà el contingut de la unitat didàctica d'entre tres extretes a l'atzar per ell mateix, de la seva pròpia programació. En l'elaboració de l'esmentada unitat didàctica s'hauran de concretar els objectius d'aprenentatge que es pretenen assolir, els seus continguts, les activitats d'ensenyament i aprenentatge que es plantejaran a l'aula i els procediments d'avaluació corresponents, així com les possibles adaptacions per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i la seva elaboració s'ajustarà al que es disposa a l'annex 3. L'aspirant disposarà d'una hora per a l'elaboració de la unitat didàctica durant la qual podrà consultar el material que cregui oportú, sense possibilitat de connexió amb l'exterior. Per a l'exposició de la unitat didàctica l'aspirant podrà utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, així com un guió que no excedirà d'un foli i que es lliurarà al tribunal en el moment de finalitzar l'exposició. El material auxiliar que utilitzi l'aspirant en ambdós casos l'haurà d'aportar ell mateix. L'aspirant disposarà d'un període màxim de 45 minuts per a la defensa oral de la programació, l'exposició de la unitat didàctica i posterior debat davant el tribunal, amb la següent distribució màxima del temps disponible: 20 minuts per a la defensa oral de la programació, 20 minuts per a l'exposició oral de la unitat didàctica, si escau, i 5 minuts per al debat davant el tribunal. Finalitzada l'exposició el tribunal podrà plantejar preguntes o qüestions al candidat en relació amb el contingut de la seva intervenció i la contextualització en situacions concretes d'aula o de contingut pràctic. Aquest exercici de preparació i exposició oral d'una unitat didàctica es pot substituir per un informe dels coneixements sobre la unitat didàctica, tal com es detalla a la base 6.4.2 d'aquesta convocatòria. B.3) Exercici de caràcter pràctic . En el cas de l'especialitat d'educació primària, música del cos de mestres i en les especialitats de dibuix, música i tecnologia del cos de professors d'ensenyament secundari, aquesta segona part incorporarà la realització d'un exercici de caràcter pràctic, que permeti comprovar que els candidats tenen una formació científica i un domini de les tècniques de treball precises per a impartir les àrees o matèries pròpies de l'especialitat docent. 6.4.2 Informe de valoració dels coneixements relacionats amb la unitat didàctica. L'exercici B.2) sobre la preparació i exposició oral d'una unitat didàctica davant el tribunal podrà ser substituït, a petició de l'aspirant, per un informe que valori els seus coneixements relacionats amb la unitat didàctica, que permetin comprovar l'aptitud pedagògica de l'aspirant i el domini de les tècniques de treball docent. | | Requisitos: | a)Ser espanyol, o nacional d'altres estats membres de la Unió Europea.b) Tenir divuit anys complerts i no excedir, en el moment del nomenament com a funcionari de carrera, l'edat establerta per a la jubilació amb caràcter general.c) Estar en possessió del títol de llicenciat.d) No patir cap malaltia ni estar afectat per cap limitació física o psíquica e)Estar en possessió del títol del CAP (a excepció dels llicenciats en pedagogia)e) Esta en possessió del nivell C de catalàf) No haver estat separat, mitjançant expedient disciplinari, del servei de cap de les administracions públiques, ni trobar-se inhabilitat per a l'exercici de les funcions públiques.g) No ser funcionari de carrera, en pràctiques o estar pendent del corresponent nomenament del mateix cos al qual vol ingressar.
| | | Información | | Solicita información gratis al centro | | |
| | |  | | Cursos similares | |  | | Cargando... | |
CompararCompara los cursos seleccionados con Oposiciones de magisterio: educacion secundaria, especialidad filosofía. | | | |