Oposiciones de magisterio: educacion secundaria, especialidad física y química
Oposiciones A Distancia de educación | | | | | | |  | Temario: | FÍSICA Y QUÍMICA 1. Principales concepciones de la Ciencia. Los grandes cambios: las revoluciones científicas. La ciencia como un proceso en continua construcción: algún ejemplo en física o en química. Los científicos y sus condicionamientos sociales. Las actitudes científicas en la vida cotidiana. 2. Momentos claves en el desarrollo de la física y de la química. Principales científicos o grupos de científicos implicados. Problemas físicos y químicos prioritarios en la investigación actual. 3. Magnitudes físicas y químicas. Sistema internacional de unidades. La medida. Métodos de estimación de la incertidumbre en la realización de medidas y en la determinación de resultados. 4. Cinemática. Elementos para la descripción del movimiento. Movimientos de especial interés. Métodos para el estudios experimental del movimiento. 5. Evolución histórica de la relación fuerzamovimiento. Dinámica de la partícula. Leyes de Newton. Principio de conservación del momento lineal. Aplicaciones. 6. Movimiento de rotación de una partícula. Cinemática y dinámica. Conservación del momento angular. Aplicación al movimiento de los astros. 7. Dinámica de un sistema de partículas. Momentos lineal y angular. Principios de conservación. Energía de un sistema de partículas. Relación trabajoenergía. 8. El problema de la posición de la Tierra en el universo. Sistemas geocéntrico y heliocéntrico. Teoría de la gravitación universal. Aplicaciones. Importancia histórica de la unificación de la gravitación terrestre y celeste. 9. Estática de los cuerpos rígidos. Condiciones de equilibrio. Máquinas. Influencia en el desarrollo social. 10. Estática de fluidos. Presión atmosférica. Distintos planteamientos en la historia de la ciencia en torno al vacío. Métodos para el estudio experimental de la presión. 11. Dinámica de fluidos. La ecuación de continuidad. La ecuación de Bernouilli. Régimen laminar y turbulento. Aplicaciones a dispositivos tecnológicos de interés y al funcionamiento del sistema cardiovascular humano. 12. Gases ideales. Un modelo interpretativo para los gases, teoría cinética. Desviaciones respecto del comportamiento ideal: gases reales. Un modelo para toda la materia. Intercambios energéticos en los cambios de estado. 13. Física de la atmósfera. Fenómenos atmosféricos. Observación meteorológica. Balance energético terrestre. Papel protector la atmósfera. Alteraciones debidas a la contaminación. Medidas para su protección. 14. La energía y su transferencia. Relación trabajoenergía. Principio de conservación de la energía. Evolución en las necesidades energéticas de la sociedad. Repercusiones medioambientales. Energías alternativas. 15. Energía interna. Calor y temperatura. Desarrollo histórico del concepto de calor. Equilibrio térmico. Propagación del calor. Efectos del calor sobre los cuerpos. Conductores y aislantes. Aplicaciones. 16. Calor y trabajo en los procesos termodinámico. Primera ley de la termodinámica. Aplicación a las máquinas térmicas y a las reacciones químicas. Rendimiento energético. 17. Entropía. Segundo principio de la termodinámica. Cuestiones relacionadas con el segundo principio: orden y desorden, espontaneidad de las reacciones. 18. Ondas en medios elásticos. Energía que transportan. Fenómenos característicos. Principio de superposición. Métodos experimentales para su estudio. El sonido como ejemplo de ondas longitudinales. Contaminación acústica. 19. Naturaleza eléctrica de la materia. Electrostática. Discontinuidad y conservación de la carga. Carácter conservativo del campo electrostático. Estudio energético de la interacción eléctrica. 20. Corriente eléctrica. Circuitos de corriente continua. Conservación de la energía: ley de Ohm. Utilización de polímetros. 21. Campo magnético. Carácter no conservativo del campo magnético. Generación de campos magnéticos y efectos sobre cargas en movimiento. Aplicación a dispositivos tecnológicos. 22. Campos eléctricos y magnéticos dependientes del tiempo. Leyes de Maxwe. Inducción electromagnética. Inducción mutua. Autoinducción. 23. Generación de corrientes alternas. Generadores y motores. Transformadores y transporte de la corriente eléctrica. Influencia de la electricidad en el cambio de las condiciones de vida. 24. Elementos de importancia en los circuitos eléctricos: resistencias, bobinas y condensadores. Su papel en los circuitos de corriente continua y alterna. Energía almacenada o transformada. 25. Ondas electromagnéticas. Origen y propiedades. Energía y cantidad de movimiento de las ondas electromagnéticas. Espectros electromagnéticos. Aplicaciones. Medidas de protección cuando ha lugar. 26. Óptica geométrica. Principio de Fermat. Formación de imágenes en espejos y lentes. Análisis y construcción de los instrumentos ópticos. El ojo y los defectos de la visión. 27. Óptica física. Propiedades de las ondas luminosas. Observación en el laboratorio. Teoría física del color. Espectrofotometría. 28. Desarrollo histórico de la unificación de la electricidad, el magnetismo y la óptica. 29. Limitaciones de la física clásica. Mecánica relativista. Postulados de la relatividad especial. Algunas implicaciones de la física relativista. 30. Teoría cuántica. Problemas precursores. Límites de la física clásica para resolverlos. Fenómenos que corroboran la teoría cuántica. 31. Controversia sobre la naturaleza de la luz. Dualidad ondacorpúsculo. Experiencias que la ponen de manifiesto. Interacción radiaciónmateria. Relaciones de incertidumbre. 32. Sistemas materiales. Mezclas, sustancias puras y elementos. Transformaciones físicas y químicas. Procedimientos de separación de los componentes de una mezcla y de un compuesto. Lenguaje químico: normas IUPAC. 33. Teoría atómica de Dalton. Principio de conservación de la masa. Leyes ponderales y volumétricas. Hipótesis de Avogadro. Estequiometría. 34. Modelos atómicos. Evolución histórica y justificaciones de cada modificación. 35. El núcleo atómico. Modelos. Energía de enlace. Radiactividad natural. Radioactividad artificial. Aplicaciones de la radioactividad en diferentes campos. Medidas de seguridad. 36. Fuerzas fundamentales de la naturaleza: gravitatoria, electromagnética, fuerte y débil. Partículas implicadas. Estado actual de las teorías de unificación. 37. Energía nuclear. Principio de conservación masaenergía. Fisión y fusión nuclear. Su utilización. Situación actual. Problemática de los residuos nucleares. 38. Partículas elementales. Estado actual de su estudio. Partículas fundamentales constitutivas del átomo. Del microcosmos al macrocosmos. Teorías sobre la formación y evolución del universo. 39. Sistema solar. Fenómenos de astronomía de posición. Observación y medida en astrofísica. Evolución estelar. Estructura y composición del universo. 40. Evolución histórica de la clasificación de los elementos químicos. Periodicidad de las propiedades y relación con la configuración electrónica. Estudios experimental de algunas de las propiedades periódicas. 41. El enlace químico. Aspectos energéticos. Clasificación de los enlaces según la electronegatividad de los átomos que los forman. Estudio del tipo de enlace de acuerdo con las propiedades de las sustancias. 42. Enlace covalente: orbitales moleculares. Diagramas de energía. Geometría molecular. Estructura y propiedades de las sustancias covalentes. 43. Fuerzas intermoleculares. Aspectos energéticos. Sólidos moleculares. Justificación de las propiedades anómalas del agua y su importancia para la vida. 44. Sustancias iónicas. Aspectos energéticos en la formación de cristales iónicos. Reconocimiento y utilización de compuestos iónicos. 45. Teoría de bandas. Carácter conductor, semiconductor y aislante de las distintas sustancias. Superconductividad. Importancia de los semiconductores y superconductores en las nuevas tecnologías. 46. Metales. Características de los diferentes grupos. Obtención y propiedades. Compuestos que originan y aplicaciones. Aleaciones. Interés económico de algunas de ellas. 47. Elementos no metálicos. Características de los diferentes grupos. Obtención y propiedades. Compuestos que originan y aplicaciones. 48. Elementos de transición. Características y propiedades de los más importantes. Compuestos de coordinación. Teorías sobre su formación. 49. Disoluciones. Leyes de las disoluciones diluidas. Propiedades coligativas. Disoluciones reales. Disoluciones de electrolitos. Estudio experimental del comportamiento eléctrico de un electrolito. 50. Cinética de las reacciones químicas. Teoría de choques moleculares y teoría del estado de transición. Velocidad de reacción y factores de los que depende. Métodos prácticos para su determinación. 51. Características de los fenómenos catalíticos y efecto sobre la energía de activación. Aplicaciones en la industria. Naturaleza y propiedades catalíticas de las enzimas. 52. Energía y transformaciones químicas. Ecuaciones termoquímicas. Métodos para el cálculo de calores de reacción. 53. Entropía de un sistema químico. Energía libre de Gibbs y espontaneidad de las reacciones químicas. Relación entre la variación de la energía libre y el equilibrio químico. 54. Equilibrio químico. Constante de equilibrio. Modificaciones externas de los equilibrios. Equilibrios heterogéneos. 55. Ácidos y bases. Teorías. Medidas del pH. Indicadores. Procedimientos para la realización experimental de una curva de valoración ácidobase. Hidrólisis. Soluciones amortiguadoras. Lluvia ácida y contaminación. 56. Ácidos inorgánicos de importancia industrial. Obtención, estructura, propiedades y aplicaciones. Normas de seguridad en el uso y transporte de ácidos. 57. Conceptos de oxidación y reducción. Reacciones redox. Algún proceso redox de interés industrial (pilas y cubas electrolíticas, corrosión y formas de evitarla, metalurgia y siderurgia). 58. Principales procesos químicos en el agua y en el aire. Influencia en el medio ambiente. El agua, recurso limitado: contaminación y depuración. Procedimientos para determinar la contaminación del agua y del aire. 59. Química del carbono. Estructura y enlaces del carbono. Nomenclatura. Isomería. Comprobación experimental de la actividad óptica. 60. Tipos de reacciones orgánicas. Mecanismos de reacción. Análisis de casos característicos. 61. Métodos utilizados en la identificación de compuestos orgánicos: análisis cualitativo y cuantitativo. Análisis estructural por métodos espectrográficos. 62. Hidrocarburos. Características, nomenclatura, obtención y propiedades. Identificación en el laboratorio de alquenos y alquinos. 63. Química del petróleo. Productos derivados y su utilidad en el mundo actual. Contaminación derivada de su uso y normativa vigente. Comparación, en su utilización como combustible, con el gas y el carbón. 64. Funciones oxigenadas y nitrogenadas. Características, nomenclatura, obtención y propiedades. Comprobación de sus principales propiedades en el laboratorio. Importancia industrial. 65. Compuestos aromáticos. El benceno: estructura, obtención y propiedades. Otros compuestos aromáticos de interés industrial. 66. Compuestos orgánicos de importancia biológica. Composición química y función biológica. Los alimentos y la salud. 67. Polímeros naturales. Propiedades y aplicaciones. Métodos de obtención de polímeros sintéticos. Utilización en el mundo actual y problemas de reciclado. 68. Las rocas y los minerales fundamentales del relieve español, propiedades e importancia económica. Geomorfologia. El modelado del relieve y los factores que lo condicionan. El suelo, componentes, destrucción y recuperación. 69. El origen de la Tierra. Estructura y composición de la Tierra. Las teorías orogénicas. La deriva continental. Interpretación global de los fenómenos geológicos a la luz de la teoría de la tectónica de placas. 70. La Tierra un planeta en continuo cambio. Los fósiles como indicadores. El tiempo geológico. Explicaciones históricas al problema de los cambios. La evolución, mecanismos y pruebas. 71. El origen de la vida. La teoría celular. La base química de la vida. La célula y sus orgánulos. Las necesidades energéticas, respiración celular y fotosíntesis. La división celular. Los cromosomas y la transmisión de la herencia. Las mutaciones. La sensibilidad celular. Los seres unicelulares. 72. Los seres pluricelulares. La nutrición autótrofa y heterótrofa. La reproducción sexual y asexual. La percepción de estímulos y la elaboración de respuestas. La diversidad de los seres vivos: los grandes modelos de organización de vegetales y animales. Importancia de los animales y plantas en la vida cotidiana. 73. Ecología. Poblaciones, comunidades y ecosistemas. Componentes e interacciones en un ecosistema. Funcionamiento y autorregulació Ocultar Ver temario completo | | | | | Convocatoria: | Abierta | | Plazo de matriculación: | Abierto | | Observaciones: | Els aspirants hauran de realitzar les dues parts en què se subdivideix la prova de la fase de l'oposició, així com cadascun dels exercicis de què es compon la segona part, excepte aquells aspirants que substitueixin la part 2.B per un informe que valori la seva competència professional El tribunal farà públics aquests anuncis en el local on s'estigui celebrant el procediment selectiu, com a mínim, amb catorze hores d'antelació a l'inici de l'actuació dels aspirants. 6.1.3 Desenvolupament i procediment. 6.2 Prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana pels aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola. Els aspirants que participin en el procediment selectiu i que no posseeixin la nacionalitat espanyola hauran d'acreditar el coneixement de la llengua castellana mitjançant la realització d'una prova en la qual es comprovarà que posseeixen un nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita en aquesta llengua. La prova consistirà en una redacció en castellà d'un mínim de dues-centes paraules i d'una conversa amb el tribunal, i serà qualificada d'apte o no apte; s'haurà d'obtenir la qualificació d'apte per passar a realitzar la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya i la fase d'oposició del procediment selectiu, Quedaran exempts de la realització de la prova prevista en aquesta base els aspirants que presentin fotocòpia compulsada d' alguns dels títols o certificats que s'indiquen a continuació: Diploma d'espanyol (nivell superior) que estableix el Reial decret 1137/2002, de 31 d'octubre (BOE núm. 268 de 8.11.2002), o certificació acadèmica que acrediti haver superat totes les proves dirigides a l'obtenció d'aquest. Certificat d'aptitud d'espanyol per a estranger expedit per les escoles oficials d'idiomes. Títol d e llicenciat en filologia hispànica o romànica. Certificació acadèmica en la qual consti que s'han realitzat a l'Estat espanyol tots els estudis conduents a l'obtenció de la titulació al·legada per l'ingrés al cos. Així mateix, quedaran exempts els aspirants que hagin superat o hagin estat declarats exempts en aquesta mateixa prova en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, convocades pel Departament d'Educació. En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relació d'aspirants exempts de la prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana. 6.3 Prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya, tant en l'expressió oral com en l'escrita. Pel que fa a l'expressió escrita, la prova consistirà en dues redaccions, cada una d'aquestes d'almenys dues-centes paraules, una redactada en llengua catalana i l'altra en llengua castellana. El tribunal proposarà quatre temes, dos en cada una de les llengües, bé d'actualitat, bé relacionats amb la pràctica docent o amb aspectes didàctics de l'especialitat corresponent. L'aspirant n'haurà de triar dos, un per a cada una de les redaccions. A més es formularan preguntes de llengua catalana i de llengua castellana amb la finalitat de comprovar la competència i el domini d'estructures morfosintàctiques i del lèxic per part dels aspirants. Per a la realització de la prova de les dues llengües, l'aspirant disposarà d'una hora pel que fa a l'expressió escrita i de trenta minuts per a l'expressió oral. Per a la valoració de l'expressió oral, els tribunals tindran en compte el nivell demostrat pels aspirants en la lectura de les dues redaccions. Així mateix, els aspirants exposaran de manera breu una qüestió plantejada pel tribunal o conversaran amb aquest. La part oral de la prova de las dues llengües es durà a terme immediatament després de la part escrita de la mateixa prova. Els aspirants que estan exempts de la realització de la part oral i escrita de la llengua catalana faran només la part corresponent a la llengua castellana: una redacció sobre un tema dels dos proposats pel tribunal i les preguntes formulades sobre morfosintaxis i lèxic, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua castellana. La redacció haurà de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la part oral de llengua castellana, els aspirants hauran de llegir la redacció en llengua castellana i disposaran de quinze minuts. Els aspirants que estan exempts de la realització de la part oral i escrita de llengua castellana faran només la part corresponent a la llengua catalana: una redacció sobre un tema de dos proposats pel tribunal i les preguntes formulades sobre morfosintaxis i lèxic, disposaran de mitja hora i faran servir la llengua catalana. La redacció haurà de constar, almenys, de dues-centes paraules. Pel que fa a la part oral de la llengua catalana, els aspirants hauran de llegir la redacció en llengua catalana i disposaran de quinze minuts. Les proves de llengua catalana i de llengua castellana seran lliurades als tribunals per la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu. 6.3.3 Exempts de la prova oral i escrita de llengua catalana. Quedaran exempts de la realització de la part oral i escrita de llengua catalana els aspirants que acreditin el coneixement oral i escrit de la llengua catalana de nivell equivalent o superior al certificat de suficiència de català (C) d'acord amb les correspondències establertes a l'Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC núm. 4168, de 6.7.2004), sobre els títols, diplomes i certificats de coneixement de català de la Secretaria de Política Lingüística i aquells que hagin superat o hagin estat declarats exempts de la prova oral i escrita de llengua catalana en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, convocades pel Departament d'Educació. A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sol·licitud de participació una fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent, llevat d'aquells casos en què aquesta informació consti en el registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. En aquest sentit, els aspirants que en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, entre els anys 1991 i 2006, ja van ser exempts de llengua catalana o aptes de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya no caldrà que acreditin el requisit d'exempció ja que aquesta informació consta al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. No obstant això, si l'aspirant autoritza al Departament d'Educació perquè sol·liciti, en el seu nom, el certificat o la comprovació que acrediti el compliment d'aquest requisit a la Direcció General de Política Lingüística o a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Departament d'Educació realitzarà aquesta gestió. Igualment quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua catalana els aspirants que, sent del cos de mestres, van accedir al cos esmentat mitjançant una convocatòria específica de places a la Comunitat Autònoma de Catalunya. També quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua catalana els aspirants que hagin accedit al cos de professors d'ensenyament secundari, cos de professors d'arts plàstiques i disseny, cos de professors d'escoles oficials d'idiomes, cos de professors tècnics de formació professional i cos de mestres de taller d'arts plàstiques i disseny, mitjançant una convocatòria específica de places a la Comunitat Autònoma de Catalunya realitzada a partir de l'any 1991. 6.3.4 Exempts de la prova oral i escrita de la llengua castellana. Quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua castellana els aspirants que puguin acreditar alguna de les següents titulacions expedides a l'Estat espanyol: una titulació universitària, el títol de batxillerat, el títol de tècnic especialista (FP2) o tècnic superior. També en quedaran exempts els aspirants que acreditin el diploma d'espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o el certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedits per les escoles oficials d'idiomes i aquells que hagin superat o hagin estat declarats exempts de la prova oral i escrita de llengua castellana en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya. A aquests efectes, els interessats adjuntaran a la sol·licitud de participació una fotocopia compulsada del document acreditatiu corresponent llevat d'aquells casos en què aquesta informació consti al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. En aquest sentit, els aspirants que en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, entre els anys 1991 i 2006, ja van ser exempts de llengua castellana o aptes de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya no caldrà que acreditin el requisit d'exempció ja que aquesta informació consta al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. Igualment, quedaran exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua castellana els aspirants que són funcionaris d'un cos docent de l'Estat espanyol. Els interessats, per acreditar-ho, adjuntaran a la sol·licitud de participació un fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent emès per un organisme competent d'alguna comunitat autònoma llevat d'aquells casos en què aquesta informació consti al registre informàtic de personal docent del Departament d'Educació. 6.3.5 Publicació de les exempcions de la prova de llengües en les llistes d'admesos i exclosos. A la llista provisional d'admesos i exclosos es faran constar expressament els aspirants que reuneixen els requisits suficients del coneixement de la llengua catalana i de llengua castellana a l'efecte de l'exempció prevista en aquesta En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposaran de la relació d'aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua catalana i de la relació d'aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua castellana. Els aspirants que hagin tingut la qualificació d'apte en la prova d'acreditació del coneixement de llengua castellana, per als que no posseeixin la nacionalitat espanyola, faran només la part oral i escrita de llengua catalana. Si estan exempts d'aquesta tindran la qualificació d'apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya. Els aspirants que estan exempts tant de la part oral i escrita de llengua catalana com de la part oral i escrita de llengua castellana tindran la qualificació d'apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya. 6.4 Fase d'oposició en els procediments selectius d'ingrés lliure i reserva per a aspirants amb disminucions. En la valoració d'aquesta fase el tribunal tindrà en compte la possessió dels coneixements específics de l'especialitat docent a la qual s'opta, la seva aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent, tot tenint en compte les pautes i criteris d'avaluació que s'han esmentat en la base. 6.4.1 Prova de la fase d'oposició. La fase d'oposició constarà d'una única prova estructurada en dues parts, que no tindran caràcter eliminatori. El tribunal només farà pública la nota final i global de la prova. La valoració dels coneixements específics de l'especialitat docent es durà a terme mitjançant la realització per part de l'aspirant, davant el tribunal, de la prova dividida en les parts següents, segons l'ordre que s'esmenta a continuació: 1. Part A. Tindrà per objecte la demostració de coneixements específics necessaris per impartir la docència. Consistirà en el desenvolupament, per escrit, d'un tema triat per l'aspirant d'entre un nombre de temes trets a l'atzar pel tribunal, proporcional al nombre total de temes del temari de cada especialitat atenent els següents criteris: a) En aquelles especialitats que tinguin un nombre no superior a 25 temes, s'haurà de triar d'entre tres temes. b) En aquelles especialitats que tinguin un nombre superior a 25 temes i inferior a 51 temes, s'haurà de triar d'entre quatre temes. c) En aquelles especialitats que tinguin un nombre superior a 50 temes, s'haurà de triar d'entre cinc temes. Per a la realització d'aquesta part A de la prova els aspirants disposaran de dues hores. Els tribunals convocaran als aspirants a la lectura pública davant el tribunal de la part A escrita de la prova en el moment que considerin oportú, abans de realitzar la part B de la prova. Aquesta primera part A es valorarà amb una qualificació de zero a deu punts, tot tenint en compte les pautes i criteris esmentats en la base 5.11, i tindrà un pes del 40% de la qualificació final i global de la prova. 2. Part B. Tindrà per objecte la comprovació de l'aptitud pedagògica de l'aspirant i el seu domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent. Consistirà en la presentació d'una programació didàctica i en la preparació i exposició oral d'una unitat didàctica. Per a l'avaluació d'aquesta segona part de la prova els tribunals tindran en compte les pautes i criteris esmentats en la base 5.11. En aquelles especialitats que incloguin habilitats instrumentals o tècniques, aquesta segona part inclourà un exercici de caràcter pràctic: música del cos de mestres, i dibuix, música i tecnologia del cos de professors d'ensenyament secundari. B.1) Presentació d'una programació didàctica. La programació didàctica inclourà la planificació del currículum d'una àrea o matèria relacionats amb l'especialitat per la qual es participa, en la qual s'hauran d'especificar els objectius, continguts, criteris d'avaluació i metodologia, així com l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Aquesta programació es correspondrà amb un curs escolar d'un dels nivells o etapes educatives en què el professorat de l'especialitat tingui atribuïda competència docent per a impartir-lo i la seva elaboració s'ajustarà al que es disposa a l'annex 3. En el cas dels aspirants a l'ingrés en el cos de professors d'ensenyament secundari, la programació podrà estar referida l'etapa de l'educació secundària obligatòria o al batxillerat. Els aspirants hauran de lliurar l'esmentada programació al tribunal en l'acte de presentació. Posteriorment aquesta programació es presentarà i defensarà davant del tribunal en el moment en què l'aspirant sigui convocat a l'efecte. En el moment de la defensa l'aspirant podrà utilitzar un exemplar de la programació aportat per ell mateix. Les programacions de les especialitats d'idiomes moderns és redactaran íntegrament en l'idioma corresponent. B.2) Preparació, exposició i, si s'escau, defensa d'una unitat didàctica. La preparació i exposició oral, davant el tribunal, d'una unitat didàctica, estarà relacionada amb la programació presentada per l'aspirant. L'aspirant triarà el contingut de la unitat didàctica d'entre tres extretes a l'atzar per ell mateix, de la seva pròpia programació. En l'elaboració de l'esmentada unitat didàctica s'hauran de concretar els objectius d'aprenentatge que es pretenen assolir, els seus continguts, les activitats d'ensenyament i aprenentatge que es plantejaran a l'aula i els procediments d'avaluació corresponents, així com les possibles adaptacions per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i la seva elaboració s'ajustarà al que es disposa a l'annex 3. L'aspirant disposarà d'una hora per a l'elaboració de la unitat didàctica durant la qual podrà consultar el material que cregui oportú, sense possibilitat de connexió amb l'exterior. Per a l'exposició de la unitat didàctica l'aspirant podrà utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, així com un guió que no excedirà d'un foli i que es lliurarà al tribunal en el moment de finalitzar l'exposició. El material auxiliar que utilitzi l'aspirant en ambdós casos l'haurà d'aportar ell mateix. L'aspirant disposarà d'un període màxim de 45 minuts per a la defensa oral de la programació, l'exposició de la unitat didàctica i posterior debat davant el tribunal, amb la següent distribució màxima del temps disponible: 20 minuts per a la defensa oral de la programació, 20 minuts per a l'exposició oral de la unitat didàctica, si escau, i 5 minuts per al debat davant el tribunal. Finalitzada l'exposició el tribunal podrà plantejar preguntes o qüestions al candidat en relació amb el contingut de la seva intervenció i la contextualització en situacions concretes d'aula o de contingut pràctic. Aquest exercici de preparació i exposició oral d'una unitat didàctica es pot substituir per un informe dels coneixements sobre la unitat didàctica, tal com es detalla a la base 6.4.2 d'aquesta convocatòria. B.3) Exercici de caràcter pràctic . En el cas de l'especialitat d'educació primària, música del cos de mestres i en les especialitats de dibuix, música i tecnologia del cos de professors d'ensenyament secundari, aquesta segona part incorporarà la realització d'un exercici de caràcter pràctic, que permeti comprovar que els candidats tenen una formació científica i un domini de les tècniques de treball precises per a impartir les àrees o matèries pròpies de l'especialitat docent. 6.4.2 Informe de valoració dels coneixements relacionats amb la unitat didàctica. L'exercici B.2) sobre la preparació i exposició oral d'una unitat didàctica davant el tribunal podrà ser substituït, a petició de l'aspirant, per un informe que valori els seus coneixements relacionats amb la unitat didàctica, que permetin comprovar l'aptitud pedagògica de l'aspirant i el domini de les tècniques de treball docent. | | Requisitos: | a)Ser espanyol, o nacional d'altres estats membres de la Unió Europea.b) Tenir divuit anys complerts i no excedir, en el moment del nomenament com a funcionari de carrera, l'edat establerta per a la jubilació amb caràcter general.c) Estar en possessió del títol de llicenciat.d) No patir cap malaltia ni estar afectat per cap limitació física o psíquica e)Estar en possessió del títol del CAP (a excepció dels llicenciats en pedagogia)e) Esta en possessió del nivell C de catalàf) No haver estat separat, mitjançant expedient disciplinari, del servei de cap de les administracions públiques, ni trobar-se inhabilitat per a l'exercici de les funcions públiques.g) No ser funcionari de carrera, en pràctiques o estar pendent del corresponent nomenament del mateix cos al qual vol ingressar.Al presionar SOLICITAR INFORMACIÓN está aceptando expresamente la política de protección de datos de Aulatutor SL
| | | Información | | Solicita información gratis al centro | | |
| | |  | | Cursos similares | |  | | Cargando... | |
CompararCompara los cursos seleccionados con Oposiciones de magisterio: educacion secundaria, especialidad física y química. | | | |